És possible ser escort i a l'hora voler fer créixer la teva carrera professional? Puc tenir molts amants i a l'hora aspirar a trobar un company de vida? Es pot viure a cavall entre el món misteriós de les acompanyants de pagament i la vida quotidiana d'una noia de 24 anys que cuida de les seves amistats, visita a la família i va al super? Em perdonarien els meus clients si em veiessin amb roba d'anar per casa després d'haver-me vist amb un impressionant vestit de nit?
Vull creure que la resposta a totes aquestes preguntes és SI. De fet, visc la meva vida al voltant d'aquesta convicció: ho vull tot i ho puc tenir. Sóc jove, suposo que ja vindran els temps de les renuncies, però mentre, estiro aquest somni tot el que puc. De moment, no em va gens malament.
Sóc l'anònim que creus coneixer. A partir d'ara deixo de ser-ho. No ens hem vist mai, encara. L'heroi només pot ser jove perquè encara no ha arribat a la saviesa. Malauradament l'edat te la dona per bé o per mal. És inevitable.
ResponderSuprimirUff!! Que reflexiva t’has aixecat…la vida es complicada, es cert, però l’actitud personal es el mes important, (Jo conec gent de 70 anys, mes vitals que els de 20) perquè renunciar a res?? Tu as entrat per un motiu concret, amb uns objectius, en quant els assoleixis, marxaràs pel mateix lloc que as entrat.
ResponderSuprimirLa vida personal, també te uns objectius, com la laboral...i voler obtenir-los tots, no hem sembla malament.
Així que lluita pels teus objectius, i gaudeix del dia a dia.
Molts Petons guapíssima del Presi
Creo por tu forma de ser por lo que se intuye en el blog conseguirás todos los retos que te propongas, además tienes la suerte de tu lado pq la fortuna favorece a los valientes y a los que arriesgan.
ResponderSuprimirLeyendo tu primer blog dices que te encontrabas parecido con Rita Hayworth, he puesto cara a lo poco que se intuia en las fotos y la verdad te imaginaba más o menos así.
Hola
ResponderSuprimirQue tal estàs? Fa dies que no dius res..imagino que tot bé?. Ja saps, que tens un club de fans que es preocupa per tu.
Molts petons i mimitos guapíssima
Presi! No et preocupis que estic genial! El que passa es que vaig una mica liadeta.
ResponderSuprimirMimitos, petons i el que calgui pel meu presi ;)
Ok ara hem quedo mes tranquil...si pateixo, com si fossis la meva novia.
ResponderSuprimirAhh!!! No se que m’has donat, hem tens en els núvols permanentment, lo dit, cuidat molt
Mes petons i mimitos
Guapíssima
Estar molt bé que no vulguis renunciar a res, però des de la perspectiva dels anys et dire que sempre estem renunciant, Quant tries una professió, uns estudis, una formació, renuncies a altres; els teus amics poden esser diversos, no has de renunciar a cap, però si triis un company de vida, renucniares a tots els altres. Es cert que hi ha parelles obertes, però una cosa és un company de vida i l'altre cosa es una relació esporàdica. No voler renunciar és ideal, però moltes vegades s'ha de renunciar, de vegades les circunstàncies t'obliguen a renunciar. Pensa en un bioquimic enamorat de l'investigació, però que només troba feina en l'ensenyament i no soporta el estupid caràcter d'alguns adolescents, o només troba feina a un departament de marketing d'una empresa farmaceútica, quant la seva vida nseria una feina de laboratori. Hi ha cosa en que és mes fàcil no renunciar, per exemple pots desitjar que guanyi el Barça però també l'Espanyol, però i el dia que el partit sigui Barça-Espanyol per qui triares. Perdona aquesta parrafeda. Un petó
ResponderSuprimirHola Anna,
ResponderSuprimirTots tenim, com a mínim dues vides, la professional i la "familiar".
Tu presentes una dicotomia -feina/escort-; és una dicotomia professional.
No crec que t'ho plantegis des d'un punt de vista econòmic; jo ho analitzo des d'un punt de vista de satisfacció personal.
Quants voldriem/voldrien poder compatibilitzar els dos aspectes?
Endavant amb els teus dos móns. És esperançador que hi hagi gent com tu.
Petons
Al meu poble hi havia un Bar que era famós per la qualitat dels seus entrepans; tot ho feia el propietari, era l'unic cambrer, disenyava i feia els entrepans, xarrava amb els clients etc. En hores punta la gent havia d'desperar, i alguns marxaven. Un dia li vaig preguntar: perque no contracta un cambrer?, va repondre: Ara ho tinc tot controlat, guanyo prou no tinc mals de cap, si algu té temps e interes s'esperara, i sino marxará , amb la qual cosa el que té interes no haura d'esperar tan. Trobo que era bona filosofia, lq persona que realment té interes per veure't, esperara i tindra paciència, no haures de renunciar i hi tindras tot controlat.
ResponderSuprimir